Reflexions d'aprenentatge

Hola! 👋

Aquesta entrada és un poc diferent. Possiblement la última o de les últimes d'aquest blog, que tant m'ha acompanyat durant l'últim curs del meu grau universitari. Em sembla trist perquè tanque una etapa que no ha sigut precisament curta (encara que sí que ho ha semblat) però també estic esperançada d'un futur que quasi puc palpar amb la punta dels meus dits i que no és tan irreal i llunyà com ho semblava des d'un principi.

Però, no ens acomiadem tan prompte! Primer caldrà fer un repàs de tot allò que aquest blog ens ha permés aprendre...😉

Foto de Aaron Burden en Unsplash

He d'admetre que, el primer dia que vaig entrar a classe de TIC vaig pensar: si em pensen ensenyar com gastar una pissarra digital, açò va a ser molt avorrit... i és que, durant tota la meua etapa acadèmica, pareix ser que només se m'ha quedat en el cap aquesta idea de la tecnologia escolar. És terrible, perquè a casa tinc bons referents: com deia en entrades anteriors, mon pare és informàtic, i el meu germà està endinsat en aquest món des de ben xicotet. Ara, en quinze anys que té, és capaç de programar trucs per a videojocs i guanyar diners venent "programes" (o quelcom semblant, no recorde el terme). 

Tanmateix, he de dir que jo no he sigut cap ovella negra en la casa, doncs a banda d'interessar-me per alguns videojocs (sobretot, aquells que simulen una vida en una realitat, com Animal Crossing, Los Sims o Stardew Valley), sempre m'he apanyat per a aconseguir allò que he volgut a partir de la informàtica, siga amb la creació de vídeos, amb la navegació per internet o amb l'ús de qualsevol pàgina o programa que m'ha servit de ferramenta per a arribar a algun objectiu.

Tornant al primer dia de classe 😅, el que deia: no tenia grans esperances per a aquesta assignatura. Potser perquè totes les optatives de l'institut havien estat enfocades en coses no massa interessants. A primer de l'ESO jugàvem a jocs Friv (no vam fer res més en tot el curs, ho dic de veres) i a tercer, encara que sí que vam tocar un poc d'Scratch, vam acabar concursant en un concurs de gravació que no ens va permetre provar res més de les TIC a part del muntatge de vídeo. Així doncs, adonant-me'n ara acabada l'assignatura de tot el que hem fet, estic contenta més que pels resultats obtinguts, pels aprenentatges assolits.

Foto de Lukas Blazek en Unsplash

Qui m'anava a dir a mi que la realitat augmentada anava a resultar-me tan fascinant? Sempre he tingut por de no saber què fer amb el meu alumnat. Sí, això és: em fa por parar-me davant d'una classe de trenta xiquets i no saber què fer. Clar, amb una programació sabré per on tirar, però això no evita que els primers dies com a mestra vaja un poc perduda. Actualment, em trobe recopilant idees bones per a ser una bona mestra: vull innovar, vull que els meus xiquets i xiquetes es senten inclosos en la classe, que participen, que es senten estimats i que creguen que allò que aprenen té un significat i importa. La realitat augmentada m'ha suposat un nou desobriment per a la meua incipient didàctica, doncs crec que a partir d'ella puc crear activitats increíbles i fascinants per als infants. Crec que ha sigut allò més intrigant per a mi de tot el curs.

Per altra banda, la fotografia i el muntatge de vídeos no em venien de nou, doncs com deia, al llarg de la meua vida m'he defensat en aquestes àrees. No obstant, no coneixia tècniques com les que hem tractat al llarg de l'assignatura, per la qual cosa opine que he millorat en aquest aspecte i que puc continuar millorant si m'informe més sobre el tema.

A més a més, el fet d'haver creat una pàgina web i un podcast escolar em dona idees per al meu futur docent. Fer una ràdio i publicar els programes en el col·legi de forma setmanal em sembla una proposta meravellosa per a desenvolupar l'expressió oral dels discents alhora que treballem matèries STEAM.

Foto de Matt Botsford en Unsplash

I, què em dieu de la robòtica? Encara que ja l'havíem tractat en altres assignatures, no ha estat de més relacionar-la amb la bretxa de gènere i cultivar la nostra capacitat de programació. Al cap i a la fi, si nosaltres els mestres no sabem programar, com anem a ensenyar als alumnes que ho fagen? És cert que durant la meua estada en pràctiques he pogut veure de primera mà com es porta a terme la robòtica en una classe de 4 anys. No sé si ha sigut per la meua supervisora o per tindre assolits alguns coneixements ací en la universitat, però m'ha paregut d'allò més interessant i intrigant per als nens i nenes.

A més a més, hi ha dues coses que m'emporte per a la meua vida acadèmica: una és les llicències i copyright, i l'altra, el PLE. Encara que de la primera tinc poc a dir (simplement, que abans citava fatal i sense tindre en compte els drets d'autor i ara, poc a poc, vaig adonant-me'n d'allò que puc aprofitar i d'allò que no en els meus treballs o publicacions), m'ha servit moltíssim per a formar-me com a mestra, i, sobretot, com a persona. Fins que no eres formada en aquests aspectes, no eres conscient que ho estàs fent verdaderament malament. I és que, sense aquella classe de drets d'autor, probablement haguera suspés el meu TFG. 

Quant al PLE, he de dir que aquest continua en evolució: a mesura que acaba l'assignatura i que segueix el curs de la meua vida, va ampliant-se i diversificant-se. Possiblement en el nostre futur l'haguem de dur juntament amb el DNI, com deien de broma les companyes del curs passat.

Una altra font d'aprenentatge ha sigut, sens dubte, l'ACAD Toolkit, que m'ha ensenyat a repensar les activitats abans de portar-les a terme. Analitzar tot allò que fas abans de fer-ho és sens dubte, una bona forma d'autoavaluació. Estic segura que l'empraré, d'una forma o d'una altra, en el meu futur com a mestra.

Foto de Sigmund en Unsplash

Això sí, quelcom que m'ha ajudat a ser més conscient de tot allò bo de la tecnologia però també d'allò roín ha estat les sessions relacionades amb els riscos a l'Internet. Encara que la tecnologia és fenomenal i una ferramenta molt potenta per a l'ensenyament, també disposa de perills que poden afectar, sobretot, als menors d'edat. Com a adults, haurem de fer molt d'èmfasi en fer un ús raonable dels dispositius i, més encara, de l'Internet.

És evident que açò no para d'evolucionar. La competència digital va a ser exigida prompte, com deia Gràcia, com si fóra una llengua més. Com a mestres, hem de saber dominar-la. Hem de saber tractar-la. I, sobretot, hem de saber usar-la saludablement abans d'impartir-la. Aquesta assignatura ens ha ajudat a ser una mica més competents en aquest àmbit, així que estic molt agraïda d'haver-la pogut cursar i d'haver tingut una professora tan implicada en la matèria. A més, el fet d'escriure periòdicament en aquest blog m'ha vingut molt bé: m'ha fet la vida fàcil perquè a partir d'ell s'avalua el procés en vegada del resultat, aspecte que, almenys a mi, em motiva i em fa sentir bé. He de dir que soc una persona constant: no em considere llesta, però m'obligue a mi mateixa a posar-me a fer feina una mica tots els dies, cosa que m'ha beneficiat infinitament.

I és que, fa no res que creava aquest blog, que m'endinsava en un món que desconeixia, potser per dos raons. Una, perquè no coneixia l'assignatura i no sabia molt bé què era allò que anava a aprendre; i, l'altra, perquè, acostumada a treballar en Word o Google Docs, el fet d'escriure entrades en una plataforma completament diferent com és Blogger, em descol·locava completament. Què és això dels gadgets? Encara em costa entendre-ho.

Tanmateix, no vaig a mentir: no ha sigut una mala experiència. He de confessar que soc una persona a la que li agrada escriure: en el meu temps lliure (quan en tinc o en tenia), de vegades em dedique a perdre'm entre paraules i en un món que acaba en una carpeta en l'ordinador i que extranyament surt d'allà. Escriure em relaxa. Em fa sentir pau. També, al ser més bona escrivint que parlant, (donat que em considere una persona més introvertida que extrovertida), l'escriptura és de les meues principals formes d'expressió. Crec que arribe a connectar més amb les persones a través de l'escriptura abans que a través de la veu.

Foto de Jan Baborák en Unsplash

També, quelcom que ha ajudat a estimar el blog i que quasi em fa llàstima que s'acabe és la llibertat que hem tingut a l'hora de crear-lo. Tot ha estat segons els nostres gustos i preferències: he pogut, inclús, donar la meua opinió, aspecte que en aquesta assignatura no s'ha censurat en cap moment. Estic contenta de que part de la nota s'avalue a partir d'aquest treball, perquè després de tants anys, estic cansada de memoritzar i memoritzar per a, després de l'examen, oblidar, i crec que, a partir d'açò, he pogut assolir aprenentatges significatius que em serviran per a tota la vida. Crec que aquest hauria de ser l'objectiu de totes les assignatures.

Així, toca acomiadar-se. Dic adéu al meu petit lloc de reflexió, al que tant de temps he dedicat. Això sí, el contingut quedarà disponible per a qualsevol persona que vullga veure'l o li semble interessant; també, per a la meua futura jo, que tal volta necessite tornar a rellegir alguna entrada per a actuar d'una forma o d'una altra en el moment en què siga la responsable d'una aula d'infantil.

Moltes gràcies per tot. De totes formes, si necessiteu qualsevol cosa, ací vos deixe el meu e-mail: al395104@uji.es

Gràcies per acompanyar-me en aquesta experiència!

Una abraçada i fins sempre.