Tecnologia. Avantatge i necessitat

Comence l'entrada amb un xicotet vídeo d'autocreació que convida a la reflexió.

Música: Young Me Dreaming. Autor: Carl Storm.

Vivim en un món encapsulat en la tecnologia. Puges al tren i t'extranya veure ulls que no miren cap avall. Els que miren per la finestra, tenen en les orelles auriculars que els aïllen de la realitat en què vivim.

Després, arribes a la universitat. Algú es xoca contra un pilar perquè deixar la conversació de Whatsapp tan important en què està involucrat per a mirar amunt és quelcom que ni tan sols es planteja. Saludes als teus companys, però ràpidament entres al correu electrònic, per si tens alguna nova notificació.

I així fins que és l'hora de dormir.

Eixe és el nostre dia a dia. Un dia a dia que no intentem canviar, perquè és còmode, perquè ens connecta sense estar físicament presents, perquè ens permet saber-ho tot a través d'un simple click.

Les xarxes socials ens ofegen. I no estic dient que estiga en contra d'elles! De fet, jo les utilitze molt més del que hauria d'utilitzar-les. Pense amb fermesa que són una ferramenta indispensable per al món que ens aguarda en un futur no molt llunyà. M'atreviria a dir que ja són indispensables en la realitat d'avui en dia.

Però, clar... tot està bé en la seua mesura.

El fet de poder incorporar la tecnologia a l'escola està genial (intentant no presentar-la com la necessitat indispensable que suposa per a la majoria d'adults en veritat). A través de recursos increíbles, activitats innovadores i la pràctica com ensenyament, podem anar formant a futures generacions que hauran de conviure amb la tecnologia en el futur. Una sana educació tecnològica no només és interessant, sinó que és quasi que indispensable. «Como  en  todas  las  organizaciones,  en  la  universidad  nos  encontramos  con  una  parte  del  colectivo  que  es  pro-tecnología,  otra  parte  que  es  tecnofóbica,  y  con  una  gran  mayoría  que  intenta  aprender  lo  bueno  que  les  pueden  aportar  las  TIC», (Esteve, F i Gisbert, M, 2011). Potser jo m'enquadraria en el tercer grup de persones.

I és que, com a docents, hem de ser capaços d'ensenyar als nostres xiquets i xiquetes a adaptar-se al món digital en què viuran en un futur. És cosa nostra, perquè la seua educació està en les nostres mans.

Finalment, m'agradaria tancar aquesta entrada amb la següent cita:

«El rápido  avance  tecnológico  de  nuestra  sociedad  exige  a  su  vez  nuevas  formas  de  enfrentarnos  a  ella,  nuevas  formas  de  abordar  los  problemas,  y  nuevas  formas  de  comprenderlos», (Esteve, F i Gisbert, M, 2011).

Foto de Rodion Kutsaev en Unsplash

REFERÈNCIES:

Esteve, F. & Gisbert, M. (2011). El nuevo paradigma de aprendizaje y las nuevas tecnologías. Revista de Docencia Universitaria, 9 (3) p. (55-73).