Exposició fotogràfica
Hola! Hui parlarem sobre les fotos i sobre la protecció dels menors a l'Internet.
El fet d'informar-nos sobre l'exposició fotogràfica a l'Internet, tant dels menors com de la resta de la població, és quelcom que hem de tindre en compte a l'hora d'exercir la nostra professió. Habitualment, a l'escola trobem els típics paperets informatius on demanen el consentiment dels pares i mares per a que l'alumnat puga aparèixer en fotografies o vídeos, normalment repartits a principi de curs. Tanmateix, hem de saber que la protecció de la privacitat dels menors va molt més enllà.
Si estem a l'escola i disposem de quelcom on compartim informació relacionada amb el centre o amb les nostres dinàmiques com a mestres (com per exemple, un blog), hem de saber que no podem publicar res que puga identificar a cap alumne o alumna. De fet, açò no es limita a amagar el seu rostre darrere d'una enganxina (com hem dit a classe, açò també pot ser perillós, doncs a l'hora de compartir la imatge, pot haver algú capaç de llevar-la i mostrar la cara del xiquet o xiqueta), a pixelar-la o a posar al nen d'esquenes, sinó que es necessita un consentiment explícit firmat pels progenitors on s'indique que consenteixen la publicació d'imatges dels seus fills i filles en llocs diferents als de la pròpia escola (concretament, dels dos progenitors, no hi ha prou amb u sol, en cas de que la família del nen en particular siga biparental). No podem publicar horaris, ni activitats, ni quelcom que puga donar pistes sobre la identitat del menor. 🙅
En fi. Hem d'anar amb molta cura amb aquest tipus de coses, perquè, a més de córrer el risc de cometre una il•legalitat, podem arribar a vulnerar la privacitat d'una altra persona. I ja no només dins de classe! No podem anar fotografiant a gent pel carrer i donar per fet que no passa res per que ixquen les seues cares. És delicte, doncs no tenim el seu consentiment. Sí, a la vía pública podem fer fotos, però sense que es puguen reconèixer rostres de persones. A no ser, clar... que siguen personatges públics.
Per altra banda, en quant a les fotografies en si, és cert que existeixen diversos factors que ocasionen que una imatge siga de major o menor qualitat. I no parle de la resolució (cosa també molt significativa), sinó de l'art de fotografiar que tenim les persones. «Hoy día, la fotografía es un lenguaje audiovisual con características propias y muy arraigado en toda la población», (Aguaded, J. i Martínez, E. 1998).
Foto de Erik Mclean en Unsplash |
M'agradaria mencionar alguns vídeos que hem vist a classe. En el primer que s'ha reproduit a la pantalla, un anàlisi dels plànols d'una pel·lícula, s'ensenyen algunes tècniques de gravació que fan estètica la producció mencionada. Això sí, principalment, cal dir que aquestes es centren en l'ús de la simetria per a centrar l'atenció del veient en algun punt específic de la pantalla i en emprar una combinació de colors escaient per a que aquesta mateixa gama cromàtica intente transmitir unes sensacions o unes altres. També és el cas de La La Land (2016), on s'usen el roig, el groc i el blau fonamentalment i aquests mateixos s'associen a moments concrets o situacions específiques dels personatges.
I és que, podem jugar de tantes maneres al fer fotos! He de confessar que a mi m'encanta la fotografia. No la practique molt, però cada vegada que veig una posada de sol bonica, no puc evitar no guardar-la en la meua galeria, i, en conseqüència, en Google Fotos. Per culpa d'açò, m'he gastat diners en un nou mòbil que no em feia falta, però això sí, fa unes fotos espectaculars.
Per descomptat, hi ha moltíssimes plataformes i aplicacions que fan de la fotografia el teu dia a dia. Encara que Instagram és molt popular i ocupa espai en quasi tots els mòbils dels meus coneguts, he de dir que Flickr o Unsplash, plataformes de llicència lliure, també serveixen d'inspiració i contenen fotos increïbles. Fotos que podem usar a classe, perquè estan disponibles.
En definitiva, la fotografia no només és un passatemps, sinó que pot servir de recurs en molts contextos diferents. Capturar moments en una foto i guardar-los per al record és quasi que un miracle que poques vegades valorem. I per suposat, açò es pot posar en pràctica amb l'alumnat d'infantil!
Foto de Robo Wunderkind en Unsplash |
«El lenguaje fotográfico puede ofrecer en la planificación didáctica un recurso visual de amplias posibilidades educativas por su enorme popularización, unido a su fuerte carga motivacional, sus potencialidades para la investigación del entorno, el estudio del medio... La fotografía además emplea un código específico de interpretación y construcción de la realidad, de especial trascendencia en el proceso educativo», (Aguaded, J. i Martínez, E. 1998).
La fotografia com a recurs suposa un món per descobrir. Els xiquets i xiquetes ja porten aquesta activitat a terme en el seu dia a dia. Saben com traure fotos, tinguen 5, 4, 3 o inclús 2 anys. És qüestió de trobar la part didàctica d'aquest aprenentatge que fan de forma quasi que instintiva.
Però, com podríem treballar la fotografia a l'aula?
🙋 Doncs, per exemple, una activitat podria basar-se en portar a classe diverses fotos sobre objectes propis de llocs de l'escola revelades en paper, i els xiquets i xiquetes, buscar l'objecte en qüestió. Treballaríem el coneixement de l'entorn. Compliríem també el següent objectiu del currículum:
🙋 Per altra banda, una altra activitat podria ser, amb la utilització de càmeres d'un sol ús, fer fotos a allò que els cride l'atenció del pati. Posteriorment, podríem passar-les al projector o pissarra màgica de classe i fer una tria de les que més els agrade per a decorar l'aula al seu gust. Treballaríem així el treball en equip i modelaríem l'aula de tal manera que s'emocionaren per veure els seus treballs penjats a les parets. Compliríem també el següent objectiu del currículum:
«f) Desarrollar habilidades comunicativas en diferentes lenguajes y formas de expresión (2022)».
Foto de Tingey Injury Law Firm en Unsplash |
És que hi ha un fum de possibilitats! Tot està en tindre ganes i motivació. Els resultats sempre valen la pena. Després, (si és que tenim el consentiment dels pares), podrem pujar al blog de classe tot allò que els xiquets i xiquetes creen amb l'ajuda de la fotografia.
Fer aquesta activitat m'ha enriquit com a futura docent. De vegades, activitats del nostre dia a dia passen desapercebudes per ser massa banals. Per no tindre-les en compte. Tanmateix, aquestes poden suposar un gran aprenentatge per al nostre futur alumnat, i això és quelcom que també hem de tindre en compte a l'hora d'idear propostes per a educar.
No obstant, i encara que aquestes activitats plantejades són segures perquè estem en un entorn educatiu i existeix un moderador (en aquest cas, la mestra), hem de saber que encara que la fotografia té coses bones, també en té de roïnes. Els xiquets i xiquetes aprenen a moure's en internet cada vegada més prompte, i això comporta uns riscos dels que pocs pares estan assabentats.
Foto de Kelli McClintock en Unsplash |
En la meua opinió, està molt bé que l'alumnat d'infantil aprenga en tecnologia, però crec que han de fer-ho fins a certs límits. Els pares i mares han d'establir un horari per a la utilització d'aparells digitals, doncs crec que és més important nutrir-se del vertader entorn que els envolta, no d'un virtual. També pense que, si utilitzen aparells electrònics sense supervisió, han de tindre, almenys, un control parental i la localització desactivada. Al cap i a la fi, són xiquets, i mai se sap qui està darrere de les xarxes o dels jocs catalogats com a infantils. No totes les fotografies són aptes per a un públic petit. La censura, en aquest cas, és més que necessària. Ja tindran temps de navegar lliurement quan siguen una mica més majors. El cyberbullying, la pederastia o els robatoris a través de compres a aplicacions són coses reals. No hem d'oblidar-ho. Un xiquet encara no és prou madur per a entendre tot això.
Recomane el següent vídeo per a educar en tecnologia i en Internet a l'alumnat d'infantil. Són alguns consells per a assegurar la seua protecció. És interessant veure'l.
Per tal de finalitzar l'entrada d'avui, m'agradaria penjar algunes fotos que fan d'història del meu dia a dia com a estudiant de la UJI. Estudie, faig relacions socials i descanse, però també em pare a contemplar alguns regals de la natura que habitualment passen desapercebuts. (Totes les imatges següents estan registrades en Creative Commons i en Flickr).
Teclat by Mariola García en Flickr Teclat by Mariola García Salvador is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License. |
De camí by Mariola García en Flickr De camí by Mariola García Salvador is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License. |
Aigua by Mariola García en Flickr Aigua by Mariola García Salvador is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License. Estoig |
Estoig by Mariola García en Flickr Estoig by Mariola García Salvador is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License. |
Esmorzant by Mariola García en Flickr Esmorzant by Mariola García Salvador is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License. |
Sala d'estudi by Mariola García en Flickr Sala d'estudi by Mariola García Salvador is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License. Ulleres |
Ulleres by Mariola García en Flickr Ulleres by Mariola García Salvador is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License. Mòbil |
Mòbil by Mariola García en Flickr Mòbil by Mariola García Salvador is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License. |
Les tècniques fotogràfiques que he utilitzat (pròpies) a l'hora de fer les fotos han sigut les següents:
Les tècniques fotogràfiques que he utilitzat (de l'article 13 Reglas de Composición Fotográfica que Debes Conocer) a l'hora de fer les fotos han sigut les següents:
👉Identificació del centre d’interés, (Mòbil).
👉Emplenar l’enquadrament, (Teclat, De Camí, Esmorzant).
👉Suport de les línies, (De Camí).
👉Jugar amb la direcció, (Sala d'estudi, Teclat).
👉Colors, (totes).
👉Regla dels terços, (Aigua, Estoig).
👉Treball de tres dimensions, (Aigua, Estoig, Teclat, Esmorzant).
👉Emmarcat natural, (Ulleres, Aigua, Estoig).Agencia Española de Protección de Datos (2020). Protección del menor en Internet. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=H64je_zMZu4
Aguaded, J. i Martínez, E. (1998). Medios, recursos y tecnología didáctica para la formación profesional ocupacional. FACEP.
Real Decret 95/2022, d'1 de febrer, pel que s'estableix la ordenació i les ensenyances mínimes de l'Educació Infantil. Boletín Oficial del Estado, 28, de 2 de febrer de 2022. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2022-1654
Rodriguez, J. L. (2006, noviembre 21). 13 Reglas de Composición Fotográfica que Debes Conocer. dzoom. https://www.dzoom.org.es/reglas-de-composicion-fotografica/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada